L´ESCOLA TALLER FERRUSSA I LA CREU DE MOLLÀ
Les Escoles
Taller, com els Tallers d´Ocupació, eren programes mixtos d'ocupació i
formació que tenien per objecte
incrementar l'ocupabilitat de les persones desempleades amb la finalitat de
facilitar la seua inserció laboral, combinant la formació amb l'ocupació. Les
persones a les que anava destinades eren joves majors de 16 anys i menors de 30,
com ara els programes T´Avalem en marxa
des de maig de 2017.
Estos
programes van iniciar la seua activitat l´any 1985. A Petrer van començar l´octubre
de 1994 amb l´Escola Taller Ferrussa. Les primeres Escoles tenien una duració
de tres anys. Més tard vendrien Ferrussa II i III ja de dos anys.
Una de les
majors diferències amb els actuals programes era que la formació que es
pretenia assolir era la d´especialistes en oficis artesans, alguns dels quals en vies de desaparició, per als que es preveia una oferta d´ocupació cada
vegada major, resultat dels nous criteris culturals i socioeconòmics que els
van marginar.
Era una
època en què es van emprendre molts projectes de rehabilitació arquitectònica i,
per tant, es requeriria especialistes en oficis tradicionals com ara picapedrer,
fuster d'armar i de taller, ofici de paleta tradicional, ferrer , estucador, lampista,
etc.
La
revaloració de l´ofici d´artesà, tant a nivell social com des del punt de
vista de jaciment d´ocupació, era, doncs, un dels components essencials.
D´altra
banda, en el medi natural es necessitaven noves professions, degut al canvi de
mentalitat de la societat davant de la
progressiva degradació del medi ambient. Es formaven especialistes, com ara
monitors mediambientals, guardes d'espais protegits, entre altres.
Així
doncs, les actuacions que realitzaven les Escoles estaven relacionades amb la recuperació i promoció del patrimoni
artístic, històric, cultural o natural, així com la rehabilitació d´entorns
urbans o del medi ambient i la millora de les condicions de vida de les
ciutats.
L´Escola
Taller Ferrussa
L´Escola, dirigida
per Mª José Martínez, estava formada per tres tallers d´una duració de tres anys:
picapedrers amb 8 alumnes, paleters amb 15 i jardiners amb 15. I d´un any: educació
ambiental, amb 10 alumnes i regeneració i conservació del medi ambient, també
amb 10.
Les seues
actuacions es van centrar a la Finca
Ferrussa amb l'objectiu de convertir-la en aula de la naturalesa, a més
de la reconstrucció de la Creu de Mollà i altres, com la realització de
campanyes educatives de conscienciació mediambiental, com s'explica en el
tríptic que es va confeccionar per a la clausura de l´Escola.
La
reconstrucció de la Creu de Mollà
Mª José Martínez López, llicenciada en història de l´art i directora de l´Escola, va realitzar una important feina d´investigació per a la reconstrucció de la Creu de Mollà. I junt als plànols realitzats per l´arquitecte municipal, Fernando Cerdá, van facilitar la tasques de recuperació del monument.
Mª José Martínez López, llicenciada en història de l´art i directora de l´Escola, va realitzar una important feina d´investigació per a la reconstrucció de la Creu de Mollà. I junt als plànols realitzats per l´arquitecte municipal, Fernando Cerdá, van facilitar la tasques de recuperació del monument.
No parlaré
ací de dades històriques, molt bé explicades en la WiKiPetrer o en la publicació de Fernando Tendero, director
del museu Dámaso Navarro, en el blog d´El Carrer, Aprén del Passsat.
M´interessa
parlar de l´actuació de l´Escola, de l´interès que vam posar tots, com Juan Manuel Martínez, regidor de desenvolupament econòmic de l´Ajuntament i tots els membres de L´Escola, directora,
coordinadors, professors i els alumnes de tots el tallers. Es tractava d´un
lloc emblemàtic i volíem fer-lo bé. I la vam construir como la va descriure Azorín,
al 1903, en la seua novel·la
autobiogràfica Antonio Azorín, quan
anava a Petrer, el poble on va nàixer sa mare, María Luisa Ruiz Maestre.
“ ...En el camino de Petrer a Elda, al
comedio, entre la verdura de nogueras y almendros, se alza un humilladero. Es
una capulilla sostenida por cuatro columnas dóricas de piedra; en el centro,
sobre una pequeña gradería, se levanta otra columna que sostiene una cruz de
Hierro forjado. Azorín y Sarrió se han sentado en este humilladero. Van a Elda.
Y van a Elda porque Azorín ha de tomar el tren que por allí pasa.” (Azorín,
Antonio Azorín 1903).
Les columnes dòriques i la graderia les vam fer de pedra blanca de Monòver, de la cantera d´Almorquí, pedra arenosa més dura que la pedra de bateig. Es tracta d´una pedra de gran importància artística i cultural utilitzada en nombroses construccions i monuments: edificis com la cripta de la catedral de la Almudena, el Palacio Longoria o el Palacio de la Equitativa (edifici del Banco Español de Crédito) tots a Madrid construïts als començaments del segle XX. A Sevilla monuments com ara la Fuente de Híspalis o la Puerta del Príncipe a la Catedral. El paisatge de la nostra comarca està ple de murs de mamposteria seca realitzats amb esta pedra.
Les columnes dòriques i la graderia les vam fer de pedra blanca de Monòver, de la cantera d´Almorquí, pedra arenosa més dura que la pedra de bateig. Es tracta d´una pedra de gran importància artística i cultural utilitzada en nombroses construccions i monuments: edificis com la cripta de la catedral de la Almudena, el Palacio Longoria o el Palacio de la Equitativa (edifici del Banco Español de Crédito) tots a Madrid construïts als començaments del segle XX. A Sevilla monuments com ara la Fuente de Híspalis o la Puerta del Príncipe a la Catedral. El paisatge de la nostra comarca està ple de murs de mamposteria seca realitzats amb esta pedra.
El monitor
picapedrer, Miguel López Sáez, va ser el que va dirigir els treballs de talla als
huit alumnes al taller situat a la Finca Ferrussa. Per a la coberta, es va demanar la col·laboració de l´empresa Garpemar, SA de Petrer, on el fuster Jacinto va deixar-se la pell per resoldre els encaixos de les bigues, perquè volíem que el treball es fera de manera tradicional.
El Taller
d´obrers va ser l´encarregat de col·locar la teulada. Es van aprofitar les
teules velles que encara quedaven a la casa de la Finca Ferrussa, a més van fer els treballs d´urbanització dels
voltants. I per acabar, el jardiners van posar el seu granet de sorra amb l'execució del jardí.
Finalment, la Creu de Mollà va ser inaugurada el 29 d´abril de 1995 per l'alcalde Vicent Maestre Juan.
Diari EL PERIÓDICO del Valle, 21 d´abril de 1995 / Maqueta del monument
Diari EL PERIÓDICO del Valle, 21 d´abril de 1995 / Maqueta del monument
Tríptic de l´EXPOSICIÓ de fotografies, projecte i maqueta de la Creu de Mollà abans de la seua inaguració, al Mercat de la Frontera, al febrer de 1995.
- Fernando Tendero (2016) "La Cruz de Mollá" blog d´El Carrer, Aprén del Passsat
- WikiPetrer (2017) "Creu de Mollá"
- Mª José Martínez López (1995): “La Cruz de Mollá”, Festa, Ayuntamiento de Petrer, Petrer.
- F.Mollá Montesinos (1986): “La Cruz de Mollá”, El Carrer, junio de 1986, Petrer.
Rosa Ródenas Enrique,
Coordinadora de construcción en l´Escola Taller Ferrussa I y II, (1994/1999)
Directora del Taller d´Ocupació "Petrer Emplea" (2017)
Comentarios
Publicar un comentario